Sistema d'arxius
El sistema d'arxius determina:
- Quines restriccions han de complir els noms dels fitxers: la longitud màxima del nom d'un fitxer, caràcters permesos, ...
- Com s'emmagatzemen i s'organitzen els fitxers en el suport. Aquesta informació és interpretada pel sistema operatiu quan cal accedir a un fitxer o escriure un fitxer en el disc.
- El sistema de fitxers és l'encarregat de determinar quins sectors estan lliures, quins contenen informació i a quins arxius correspon la informació, i quins sectors no s'han d'utilitzar ja que són defectuosos.
Cada sistema d'arxius disposa d'una sèrie d'instruccions per a gestionar arxius i directoris, de forma que es puguin copiar, moure, crear, renombrar o eliminar.
Cada sistema implementa els seus propis sistemes d'arxius, tot i que hi ha alguns sistemes d'arxius que són compatibles amb múltiples sistemes.
Els sistemes d'arxiu incorporen una estructura jeràrquica creada a base de directoris o carpetes. Així, per exemple, en Windows, tenim una unitat c: amb una sèrie de carpetes: Windows, Program files, ...
Cal tenir en compte que en els sistemes Windows cada unitat de disc és una nova estructura de fitxers. Així, per exemple, puc tenir una estructura de fitxers per a l'unitat de disc C, una segona estructura per la unitat D .... La lletra de la unitat és sempre l'arrel del sistema de fitxers a partir de la qual podrem referenciar qualsevol fitxer o directori contingut en la unitat especificada.
Sistemes d'arxius en Windows
En Windows hi ha dos grans sistemes d'arxius: FAT i NTFS . Dins del sistema FAT hi ha diverses versions: exFAT, FAT16, FAT32,....
Cal tenir en compte que els sistemes d'arxius NTFS tenen un millor rendiment que els sistemes FAT. A més, el format NTFS és compatible amb altres sistemes operatius com Linux, la qual cosa facilita l'intercanvi d'informació entre sistemes.
Particionament del disc
El particionament és una tècnica que permet dividir un disc físic en diferents discos lògics. El sistema operatiu veu cada un dels discos com si fossin discos separats. Quan instal·lem el sistema operatiu podem decidir quines divisions lògiques voldrem realitzar en els discos físics i quin serà el propòsit de cada una de les divisions.
Així, per exemple, podem decidir particionar el disc amb 3 parts lògiques: una primera partició per a la instal·lació del sistema operatiu i programari. Una segona partició per a les dades d'usuari i una tercera partició per a informació temporal: descàrregues d'Internet, proves,...
Quan es fa una partició cal indicar quina és l'espai del total disponible que es vol assignar a la mateixa. És important ajustar l'espai associat a la partició ja que no sempre és possible augmentar-ne el seu espai una vegada s'ha finalitzat la partició.
Formateig de les particions
Abans de poder utilitzar un disc s'ha de formatejar, tot i que alguns suports externs estan ja prèviament formatejats amb un sistema de fitxers. En qualsevol dels casos és important determinar si el sistema de fitxers amb el qual està formatejat o volem formatejar el disc cobreix les nostres necessitats.
El sistema operatiu Windows 7, quan creem un nou volum associat a una partició o a un disc físic, permet només dos tipus de formateig: exFat o NTFS.
FAT32 vs. exFAT vs. NTFS USB3 Performance Comparison
Fitxers en Windows
Els noms de fitxers en Windows estan formats per dues parts: el nom i l'extensió. L'extensió d'un fitxer determina amb quina aplicació s'ha d'obrir un fitxer. Així, per exemple, els fitxers de texte tenen l'extensió txt, els fitxers imatge jpg, png, gif ... o bé els fitxers de video avi, mpeg, mp4 ...
El nom del fitxer es separa de la seva extensió mitjançant un punt (.). En el cas que el nom del fitxer contingui més d'un punt l'extensió estarà formada sempre pels caràcters ubicats després de l'últim punt. Per exemple, si tenim el fitxer: exemple.jpeg , l'extensió d'aquest fitxer és jpeg. Si tenim el fitxer Exemple.01-01.1.jpg , l'extensió d'aquest fitxer és jpg.
L'explorador de fitxers per defecte oculta les extensiions dels fitxers que tenen una aplicació associada. Dins de l'opció "Organize => Folder and search options" disposem de la possibilitat de visualitzar totes les extensions de tots els fitxers.
Per a canviar l'associació d'una extensió amb un programa determinat podem utilitzar l'opció default programs del menú d'inici de Windows. D'aquesta forma podem canviar els programes per defecte de tots els fitxers que comparteixin la mateixa extensió.
Dins de l'opció Default Programs disposem de 2 mecanismes que ens permeten canviar l'associació entre extensió i programa:
- "Set your default programs"
- "Associate a file type or protocol with a program"
Amb la primera opció es mostren els programes disponibles i ens permet associar unes determinades extensions.
Després de clicar sobre "Choose defaults for this program" podem associar les extensions dels fitxers que volem que s'obrin amb aquest programa.
La segona opció és una mica diferent, ja que ens obliga primer a escollir l'extensió i després el programa que volem associar a la mateixa.
Rutes absolutes i rutes relatives
La ruta (path en anglès) és el conjunt de directoris que hem de "traspassar" per tal d'accedir a un determinat fitxer o a una carpeta. Qualsevol estructura de carpetes la podem dibuixar com un arbre invertit.
En la imatge podem veure una estructura de directoris amb el seu equivalent en format d'arbre. Podem establir certes relacions entre els diferents nodes que conformen l'arbre de directoris. Així, per exemple, el directori Cas practic és el pare del directori Versio basica i és fill del directori M5. Altres fills de M5 són Imatges (la carpeta que no està dins de UF1), IOC , PCC , UF1 i UML . Els fills de UF1 són Foreign i Imatges (ubicada en la mateixa línia de Foreign
Ruta absoluta
Una ruta absoluta és aquella que sempre s'especifica en relació al node arrel de l'arbre de directoris. En el cas de Windows la ruta absoluta s'iniciarà sempre a partir de la unitat de disc. L'aventatge de la ruta absoluta és que no varia si es canvia a una altra carpeta.
La ruta absoluta consisteix en referenciar l'ubicació a la qual volem accedir a partir del node arrel, que en Windows serà sempre la lletra associada a l'unitat que conté la carpeta o fitxer al qual volem accedir. Per a indicar la ruta a la qual volem accedir hem d'utilitzar la "\" (barra inversa) tot i que la barra "/" també és acceptada per l'intèrpret de Powershell i especificar els diferents directoris o carpetes als quals haurem d'entrar. Tingues en compte que l'intèrpret de comandes ḾS-DOS noms accepta la barra inversa ("\") com a separador de directori.
Per a referenciar el fitxer urls.txt ubicat dins la carpeta utilitzant rutes absolutes, pel primer que hem de fer és mirar per a quins directoris hem d'accedir, iniciant el recorregut per la unitat D, fins arribar al fitxer. En aquest cas, haurem d'accedir primer a la carpeta M5 i després dins d'aquesta carpeta a la carpeta UML. La ruta absoluta per accedir a aquest fitxer urls.txt seria: D:\M5\UML\urls.txt
Si volem referenciar el fitxer diagrama Classes.dia utilitzant una ruta absoluta, igual que en el cas anterior harem de comprovar a quins directoris hem d'accedir iniciant el recorregut per la unitat D, fins arribar al fitxer. Primer accedim a l'unitat D (D:) que és l'unitat on resideix el fitxer. A partir d'aquesta unitat hem de determinar per quins directoris hem de "passar" fins aconseguir arribar al nostre destí: diagrama Classes.dia . La ruta absoluta final seria: _D:\M5\Cas practic\Versio basica\diagrama Classes.dia
Ruta relativa
La ruta relativa ve determinada per l'ubicació de la carpeta on estem ubicats. Per a saber en quina carpeta estem ubicats utilitzant Powershell utilitzem la comanda 'pwd'.
La ruta relativa consisteix en utilitzar l'ubicació actual (ubicació origen) per a referenciar l'ubicació a la qual volem accedir. Per a indicar la ruta a la qual volem accedir hem d'utilitzar la "\" (barra inversa) tot i que la barra "/" també és acceptada per l'intèrpret de Powershell i especificar els diferents directoris o carpetes als quals haurem d'entrar. Tingues en compte que l'intèrpret de comandes ḾS-DOS noms accepta la barra inversa ("\") com a separador de directori.
Suposem que la nostra ubicaci actual és la carpeta M5. Per a referenciar el fitxer urls.txt dins la carpeta UML només cal indicar el nom de la carpeta i el del fitxer, separant ambdós informacions mitjançant una barra inversa: UML\urls.txt
Si estem ubicats en la carpeta M5 i volem referenciar el fitxer diagrama Classes.dia en aquest cas, primer haurem d'accedir a la carpeta Cas practic, dins d'aquesta carpeta a la carpeta Versio basica i finalment el nom de l'arxiu. En aquest cas la ruta seria Cas practic\Versio basica\diagrama Classes.dia
Atributs i permissos
Cal tenir en compte que els atributs i els permissos d'un objecte (directori, fitxer...) són coses diferents. Els permissos estan en relació a un usuari o grup d'usuaris i poden ser diferents per a diferents usuaris. Els atributs són per a tots els usuaris del sistema. Així, per exemple, si activo l'atribut de només lectura, cap usuari podrà escriure en el fitxer (si s'aplica aquest permís a una carpeta només afectarà als fitxers continguts dins la carpeta). Els atributs que es poden associar a un objecte són:
- d: es tracta d'una carpeta (directori)
- a: l'arxiu està marcat conforme cal fer còpia de seguretat del mateix. Si l'arxiu té l'atribut "a" , vol dir que s'ha modificat des de l'última còpia i, per tant, que cal fer còpia d'aquest arxiu. En cas contrari, l'arxiu ja es va copiar anteriorment i, per tant, no cal fer-ne una nova còpia.
- h: el fitxer o carpeta és ocult
- r: l'arxiu és de només lectura.
- s: es tracta d'un fitxer de sistema. El fet que sigui un fitxer de sistema condiciona a que aquest fitxer sigui de només lectura, però a diferència del read-only atribut, el fet que sigui de sistema dóna al fitxer o a la carpeta una major importància.
Funcionament atribut "archive"
En la següent imatge s'elimina l'atribut "archive" associat al fitxer. Quan modifiquem el fitxer, observem que aquest atribut es torna a aplicar.
D'aquesta forma el sistema sap que ha de fer una còpia de seguretat del fitxer.